AVIS: El contingut d'aquest lloc web està pendent d'actualitzar-se

Agenda internacional de la Cooperación Espanyola

Mare i fill beneficiaris d'un projecte de la Cooperació Espanyola

Agenda de Desenvolupament Post-2015

Un cop finalitzat el període de vigència de la Declaració del Mil·lenni i dels ODM, la nova agenda universal de desenvolupament i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) agafaran el relleu a la nostra agenda de cooperació internacional per al desenvolupament.

L'agenda internacional de desenvolupament, que s'ha centrat en la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni des de l'any 2000, afronta a partir d'enguany l'establiment d'una nova agenda en la qual s'ha estat treballant durant els últims anys i que es concreta en l'aprovació final dels ODS amb un període de vigència de 2015-2030.

En el pla internacional, a partir de la publicació del document de proposta dels ODS, emparat per l'Assemblea General el setembre de 2014, i de l'informe de síntesis del secretari general de Nacions Unides, del mes de desembre de 2014, la Cooperació Espanyola participarà en el calendari de negociacions fins al mes de juliol. Aquestes negociacions finalitzaran en la cimera per a l'adopció de l'Agenda Post-2015 en el mes de setembre.

A nivell nacional, per construir la posició espanyola, s'ha seguit un ampli procés consultiu iniciat el 2013 amb l'encàrrec d'un primer informe acadèmic. Al setembre de 2013 es va fer la primera consulta nacional. Un any més tard es va consolidar la proposta de la posició espanyola que s'ha treballat juntament amb l'Administració General de l'Estat, les comunitats autònomes i el Consell de Cooperació. Es va fer una segona consulta nacional al setembre de 2014 al Congrés dels Diputats.

Després del procés de consultes i les jornades de debat, la posició espanyola ha quedat reflectida en dos documents fonamentals:

La posició espanyola està estructurada en dos blocs: Principis i objectius.

Els principis per a la nova Agenda de Desenvolupament Post-2015 són els següents:

  • Reconeixement dels ODM, dels seus principis, valors i dels èxits aconseguits, incloent-hi una reflexió sobre els incompliments i les dimensions absents.
  • Agenda universal de desenvolupament, de manera que hi hagi uns objectius compartits per tots i unes metes diferenciades per a la realitat concreta dels països.
  • L'agenda ha d'estar centrada en les persones, amb la finalitat d'eradicar la pobresa i disminuir la desigualtat, des d'un enfocament de drets, de gènere i de sostenibilitat del desenvolupament.
  • S'ha de vincular la lluita contra la pobresa i el desenvolupament amb la sostenibilitat en totes les seves dimensions, incloent-hi els processos que afecten el futur del planeta, com ara el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Ha de ser una agenda transformadora.
  • Els països de renda mitjana han d'estar inclosos tant pels seus problemes de desigualtat i sostenibilitat, com per la responsabilitat que cal que assumeixin en la provisió de béns públics globals.

Els dotze objectius proposats són els següents:

  • Eradicació de la pobresa i disminució de la vulnerabilitat.
  • Disminució de la desigualtat: un desenvolupament amb equitat.
  • Sostenibilitat ambiental.
  • Governança democràtica i drets humans. Pau i seguretat.
  • Igualtat de gènere i apoderament de les dones.
  • Seguretat alimentària i nutrició.
  • Salut: cobertura universal.
  • Educació de qualitat per a tothom.
  • Dret humà a l'aigua i sanejament.
  • Creixement econòmic inclusiu i sostenible Creació d'ocupació.
  • Energia sostenible per a tothom.
  • Aliança global per a la nova agenda de desenvolupament.

Tot això il·lustra la posició espanyola tant per a la negociació dels disset ODS, com per als sis elements essencials proposats en l'informe de síntesi del SGONU.  I es resumeix en les prioritats de la posició espanyola per a tota l'agenda que, independentment del nombre d'objectius o de la negociació dels principis, com a prioritats, s'han de reflectir en tota l'Agenda de Desenvolupament Post-2015:

  • Eradicació de la pobresa.
  • Disminució de la desigualtat.
  • Sostenibilitat en totes les seves dimensions.
  • Enfocament de drets.
  • Enfocament de gènere.

 

Agenda de Finançament del Desenvolupament Post-2015

Paral·lela a la negociació dels objectius, de les 'finalitats' del desenvolupament, s'està negociant l'agenda dels 'mitjans': allò que fa possible que s'aconsegueixin les finalitats. És l'Agenda de Finançament del Desenvolupament, el punt de partida de la qual és el Consens de Monterrey (2002) i la seva posterior revisió en la declaració resultant de la conferència sobre el finançament del desenvolupament de Doha (2008).

La convocatòria de la 3a Conferència de Finançament del Desenvolupament que se celebrarà del 13 al 16 de juliol de 2015 a Addis Abeba és la fita principal d'aquesta agenda de finançament.

A nivell internacional i com a document de partida per a la negociació, s'ha presentat en el mes de juliol de 2014 l'Informe del Comitè d'Experts per al finançament del desenvolupament sostenible.

Per a la construcció de la posició espanyola en l'agenda de finançament, s'estan seguint els passos següents:

  • Desembre de 2014 - gener de 2015: Constitució d'un grup acadèmic per a la presentació d'un informe a la Cooperació Espanyola.
  • 25 febrer de 2015: Taller de treball entre el grup acadèmic i l'Administració General de l'Estat (AGE), fonamentalment amb aquells ministeris amb competències en la matèria.
  • 9-10 de març de 2015: Jornades de 'Fiscalitat i Equitat' a Antigua, Guatemala. Centrades en els programes de fiscalitat a l'Amèrica Central, es vincularà amb l'Agenda de Finançament del Desenvolupament Post-2015 en relació a la mobilització de recursos domèstics.
  • 25 març de 2015: Jornada de debat sobre la posició espanyola pel que fa finançament del desenvolupament a Salamanca amb tots els actors, de manera que es canalitzi la seva participació en l'elaboració de la posició espanyola.

En aquest calendari de treball s'aprofundirà en les línies prioritàries de la posició espanyola:

  • Finançament públic nacional: fonamentalment la part de fiscalitat, en la seva doble vessant d'ingressos i despeses, a través de l'enfortiment de les capacitats nacionals per al disseny i gestió d'un sistema tributari adequat.
  • Finançament públic internacional: és fonamental una bona coordinació amb el debat que s'està portant a terme al CAD, en què Espanya està sent una part molt activa. Els nous acords sobre l'AOD i el suport a la nova mesura TOSD (Total Official Support for Development), seran primordials en l'agenda de finançament del desenvolupament. A més en aquest apartat s'estudiaran les possibilitats que ofereixen a mitjà i llarg termini els mecanismes de finançament innovador, principalment, la taxa sobre les transaccions financeres.
  • Transparència internacional, coordinació internacional en temes fiscals: inclou la lluita contra l'evasió fiscal, el blanqueig de diners, accions contra els paradisos fiscals, etc., i la coordinació amb les mesures concretes impulsades pel G20. Aquestes mesures inclouen la reducció de pràctiques de preus de transferència de les multinacionals i el foment de l'intercanvi automàtic d'informació fiscal.
  • Altres mesures en les quals Espanya tindrà una posició en el marc de la posició comuna de la Unió Europea seran: les polítiques comercials, la inversió estrangera directa, les remeses i la inclusió financera i la gestió del deute extern. Tot això des d'un enfocament de coherència de polítiques per al desenvolupament.
  • Governança del sistema financer internacional, a través de la coordinació de les IFI amb el Sistema de Nacions Unides i l'agenda internacional de desenvolupament.

Alhora, la posició europea s'anirà construint al llarg del semestre. Es treballarà sobre la Comunicació de la Comissió sobre Finançament del Desenvolupament (publicada al febrer de 2015) i la negociació de les conclusions del Consell de FfD (finançament per al desenvolupament) per a finals de maig de 2015.

El treball continu amb l'AGE i amb el Consell de Cooperació permetrà fer un seguiment d'aquesta agenda de treball i dels continguts de la posició espanyola.

 

Conferència Internacional de Reducció de Riscos de Desastres

Del 14 al 18 de març, la ciutat japonesa de Sendai va acollir la Tercera Conferència Mundial de Nacions Unides sobre Reducció de Riscos de Desastres (RRD). Aquesta conferència tenia com a objectius fer un balanç dels anys d'aplicació del Marc d'Acció d'Hyogo, adoptat el 2005 en el marc de la Segona Conferència Mundial, i aprovar un nou marc d'acció que definís els nous compromisos de la comunitat internacional per al Post-2015 en matèria de RRD.

Els participants de la conferència van aconseguir acordar el document Marc d'Acció de Sendai per a la RRD 2015-2030, juntament amb una declaració política i una resolució que saluda i promou compromisos voluntaris dels diferents actors per desenvolupar el marc d'acció.

Entre els nombrosos temes que es van tractar durant la conferència, en Diàlegs Multiactors, esdeveniments paral·lels i diverses presentacions, destaquen per nous els temes següents:

  • El vincle entre RRD i el canvi climàtic.
  • Els riscos vinculats a la salut global (epidèmies).
  • La importància de dissenyar estratègies de resiliència inclusives que comptin amb la participació de les comunitats locals.
  • El paper del sector assegurances en la RRD.
  • El programa d'escoles segures.
  • El turisme resilient.
  • Les noves amenaces tecnològiques.
  • La reubicació de poblacions després del desastre.

Alguns d'aquests temes —com ara la importància de la lluita contra el canvi climàtic per prevenir riscos de desastres, la necessària implicació del sector privat en les polítiques de RRD i la participació de les poblacions afectades en la presa de decisions, destacant el protagonisme de les dones—, es van veure reflectits en el Marc d'Acció aprovat.

La delegació espanyola, encapçalada pel Ministeri de l'Interior, i amb participants de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències i la Secretaria General de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, va fer una declaració política al plenari, i va participar activament en dues taules ministerials, les de "Governança del risc de desastre" i "Cooperació internacional en suport d'un marc d'acció Post-2015", i en dos Diàlegs Multiactors, a més de seguir les evolucions de la negociació sobre el text final al Comitè Principal. 

 

Conferència de Beijing +20 i CSW (Comitè de l'Estatut de la Dona)

El mes de març passat, entre els dies 9 i 20, es va celebrar a Nova York la 59a sessió de la Comissió per a la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW) l'objectiu principal de la qual ha estat la revisió i avaluació de la Declaració de Beijing i la Plataforma d'Acció 20 anys després de la seva adopció l'any 1995 durant la IV Conferència Mundial de les Dones de Beijing: Igualtat, desenvolupament i pau, com la trobada històrica més important per avançar cap a la igualtat de gènere.

Espanya, pionera en la lluita per la millora de les condicions de les dones i la infància, va enviar una delegació encapçalada per la secretària d'Estat del Ministeri de Sanitat, que va estar acompanyada per la directora per a la Igualtat d'Oportunitats i de l'Institut de la Dona , així com per la directora de cooperació multilateral i horitzontal i especialistes de gènere de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i de la Secretaria General de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

La intervenció espanyola en l'obertura de la 59a sessió, titulada 'Progressant en la igualtat de gènere i apoderament de les dones i nenes: per una Agenda Post-2015 transformativa', va subratllar la dificultat que suposa aquest progrés i la necessitat d'incloure indicadors que ajudin a mesurar aquest resultat.

Espanya va reafirmar el seu compromís en matèries de gènere a través dels objectius proposats en el Pla Estratègic d'Igualtat d'Oportunitats 2014-2016, instrument que persegueix eliminar la discriminació per raó de sexe i assolir la igualtat entre homes i dones.

A més de la participació en reunions bilaterals i altres taules rodones, la delegació espanyola va organitzar un esdeveniment paral·lel a la seu de les Nacions Unides sota el títol 'De Beijing a Post-2015'.

Finalment, durant la sessió es van aprovar els següents documents:

 

COP 21: Cimera del clima de París

La negociació internacional sobre canvi climàtic a les Nacions Unides es troba en un moment històric. Al desembre de 2015, la Cimera del Clima de París ha d'acordar un nou tractat internacional, jurídicament vinculant, que estableixi el marc global de lluita contra el canvi climàtic a partir de 2020. Aquest marc serà aplicable a tots els països, per la qual cosa és urgent mobilitzar posicions a tots els nivells i accelerar la negociació en l'àmbit de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).

L'última Conferència sobre Canvi Climàtic (COP20) celebrada a Lima va establir el calendari de treball fins al desembre de 2015 amb l'adopció del "Crida de Lima per a l'Acció Climàtica". Aquest document determina que tots els països hauran de presentar els seus objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle amb suficient antelació a la Cimera de París, d'una manera que sigui possible quantificar les contribucions a l'Acord. Per avaluar si les aportacions dels països són justes i ambicioses, i si són suficients per mantenir l'increment de la temperatura mitjana global per sota dels 2 graus centígrads, el Secretariat de la CMNUCC els va publicar a la seva pàgina web i va preparar un informe de síntesi.

A Lima també es va treballar en la identificació d'un document en el qual es resumeixen els elements que els països volen veure reflectits en l'Acord de París. Després de la primera sessió de negociació d'enguany a Ginebra, aquest text s'ha transformat en el text oficial de negociació sobre el qual caldrà treballar en els pròxims mesos. A més, cal destacar el reconeixement de la Conferència de les Parts de la CMNUCC a l'anunci d'un total de 10.200 milions de dòlars al Fons Verd per al Clima per als propers quatre anys. Espanya ha compromès 149 milions de dòlars.

Els reptes als quals s'enfrontaran els països d'aquí a París es resumeixen en els punts següents:

  • La transició cap a un text de negociació clar i concís que identifiqui opcions per a la discussió per part dels ministres; la forma legal del nou acord.
  • El tractament de l'adaptació i el finançament, en un context en què els països en desenvolupament busquen un equilibri amb la mitigació.
  • El paquet financer amb el qual donar suport a les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els països en desenvolupament més vulnerables.
  • El disseny d'un acord que sigui flexible, durador i suficient com per mantenir l'increment de la temperatura mitjana global per sota dels 2 graus centígrads.
  • El reconeixement de les diferents capacitats responsabilitat dels països en un context en evolució constant.
  • El finançament: aclarir com finançar la mitigació i l'adaptació, fet que complica un acord sobre el percentatge de càrrega que cada país ha d'assumir per reduir emissions.

 

L'Oficina Espanyola per al Canvi Climàtic coordinarà la posició espanyola en la qual la Cooperació Espanyola tindrà un paper actiu.